Futurisme

El futurisme és un moviment artístic, literari i musical que pertany a l’avantguardisme.

Comença amb el Manifest futurista, escrit pel poeta italià Filippo Tommaso Marinetti, publicat a Le Figaro el 22 de febrer de 1909. Els postulats del moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat, així com l’exaltació de les innovacions, sobretot mecàniques, presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. Aviat es van demostrar les limitacions del moviment, i aquest es va anar degradant, fins al punt que a Itàlia es va arribar a la col·laboració amb el feixisme. Malgrat que la cronologia i la vigència del moviment han estat molt discutides, es pot donar per finalitzat l’any 1920, quan s’acaba el periode de lluita i de publicació de les revistes representants del moviment. Algunes de les experiències del moviment en el camp de l’avantguarda van ser utilitzades per moviments posteriors com el Dadaisme i el Surrealisme.

En el camp de la literatura, Marinetti va proclamar en el seu “Manifesto tecnico della letteratura italiana” un mitjà d’expressió nou, “Les paraules en llibertat”, que propugnava la destrucció de la sintaxi, i l’infinitiu com a única forma verbal. Als països catalans, els màxims representants del futurisme són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.

Poema a analitzar

PLANOL

a J.M. de Sucre

MONT AVENTI

D

E

C

A ESGLESIES

D

E

N

C

I

A

XALETS

ARISTOCRACIA VICI

IRONIA EN EL CRIM

S

U

B

U

R

B

I

S

RAMERES POBRES
HOSPITAL
LA GALERA

HONRADESA FAM

El sol ho encén tot

—Però no ho consum

El poema Plànol de Joan Salvat-Papasseit és un dels poemes pertanyents a la seva obra Poemes en ondes hertzianes.

Aquest poema té forma de cal·ligrama, i hi destaca la escriptura automàtica, característica del moviment futurista.

La morfosintaxi apareix destruïda, i no apareix cap frase completa en el poema.

Slide amb imatges avantguardistes