1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies
Invasió subtil:
A l'Hostal Punta Marina, de Tossa hi ha un home que està allotjat amb la seva dona. L’home a l’hora de sopar, se li asseu un home, que ell diu que es japonès. L’home es mol malpensat i explica com menja, parla i fa el japonès. Menja bé, parla català, etc. L’home va a la seva habitació on està la seva dona. Li explica el que ha passat, i la seva dona li comenta que això ell s’ho ha imaginat. Li diu que és molt mal pensat de pensar que una persona sigui japonesa i espia. Que no tenia cap prova. Al final es barallen i se’n va a dormir pensant en el “espia japonès”.
El testament de la “Hiena”:
Al protagonista, la hiena li encarreguen que mati a un funcionari. Quan està amb ell treu la pistola per matar-lo però aleshores el funcionari comença a parlar-li sobre anatomia per saber com el matarà i quan es descuida la hiena el funcionari l’ataca. Més tard, quan està a la presó, reflexiona sobre deixar el seu nom, ja que quan el va escollir molts altres també el volien, aquest és el seu testament.
2- Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
Invasió subtil:
El narrador és intern en primera persona.
El testament de la “Hiena”:
És un narrador en primera persona, el protagonista la hiena, és intern i omniscient ja que explica un fet passat per tant sap com acaba.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
Invasió subtil:
El japonès és un home que actua de manera normal, com un català qualsevol: parla català fluid, menja com qualsevol altre i fins i tot sembla ser un aficionat del futbol.
El protagonista és un home tossut que es deixa portar per les primeres impressions i no les canvia.
La dona del protagonista és una dona més objectiva, que es basa en els fets i intenta fer que el seu marit els vegi, però no ho aconsegueix.
El testament de la “Hiena”:
• “La Hiena”: és un home al qual li han encarregat assassinar un funcionari. És un home que no té capacitat d’espantar, i potser una mica confiat, té falta d’escrúpols. Vol que la seva víctima no pateixi per no patir ell, i no es decideix a fer el tir un cop és al davant del funcionari.
• El funcionari: és un funcionari que volen matar. Quan s’adona que l’home l’ha de matar, però no té prou intencions de matar-lo, intenta salvar-se enganyant a l’home i finalment ho aconsegueix.
• El metge de la presó: Opina sobre l’estat de l’home. Creu que encara ha tingut sort que ha quedat bé.
• L’advocat d’ofici: És pessimista sobre el futur de l’home.
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
A Invasió Subtil s’explica un fet còmic ja que és divertit veure com el protagonista s’hi capfica en una cosa i no canvia d’opinió en cap moment, tot i que es veu clarament que les coses no són com ell els veu.
A El testament de la “Hiena”, es veu la ironia que fa Calders, amb un humor ni groller ni brusc, sense acudits, però alhora hi ha un humor molt present, que sembla gairebé una situació que podria passar a la realitat, però amb el to humorístic i amb una situació irreal.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
El primer article ens diu les tres característiques fonamentals de Pere Calders, la primera es el contrast tan gran entre la situació en la que es troben els personatges i els temes dels quals parlen, la segona son un conjunt de aclariments totalment inútils posats per a donar un toc humorístic a la narració sense necessitat de posar un acudit o una situació còmica i el tercer es que tot es mol pessimista i te una visió molt grotesca del mon en el que vivim.
El segon article parla sobre la vida de Calders i ens explica la seva vida en diferents etapes, els pares, anys d’aprenentatge, arts i oficis, la guerra i l’èxode, l’exili a Mèxic i la maduresa a Catalunya.
El tercer article son una explicació de que es un conte i varis exemples d’aquests.
I el quart article parla sobre com fa les novel•les en Calders, sobre tot deixa un rere fons on ens vol mostrar las mesquinesa del home, però molt camuflat tot amb un to irònic i sarcàstic.
divendres, 13 de maig del 2011
dissabte, 9 d’abril del 2011
7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Ella creu que ha fracassat perquè el seu marit s'havia enamorat d'una altra noia més jove que ella i li feia males passades a ella fins que no va poder aguantar més
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Que perden la confiança, ell no vol que el vagi a recollir i sobretot que no la tracta bé.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
A la tardor
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
En la vellesa
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Ella creu que ha fracassat perquè el seu marit s'havia enamorat d'una altra noia més jove que ella i li feia males passades a ella fins que no va poder aguantar més
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Que perden la confiança, ell no vol que el vagi a recollir i sobretot que no la tracta bé.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
A la tardor
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
En la vellesa
divendres, 8 d’abril del 2011
Activitats del conte "La Sang"
1.Llegiu el conte «La sang». En aquest conte (com en molts d’altres) el temps i les estacions de l’any afecten tant la vegetació com les persones. Empleneu el quadre següent amb les estacions de l’any més significatives en el desenvolupament de la narració i anoteu-hi els conflictes personals més remarcables:
Estació – conflictes
Estiu – Lluny de casa sent enyorança pel jardí, i recorda el passat, adonant-se que ja no és una noia, i recorda al seu pare.
Hivern – El marit emmalalteix, ella el cuida, i quan torna a estar bé, comença a mortificar-la.
Tardor – El final de l’estiu fa que el seu marit es dediqui a mortificar-la plenament. Tot acaba quan ella es separa del marit.
2.Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?
Les dàlies es planten a la primavera. Poden florir durant tot l’estiu, fins i tot al final d’aquest i l’inici de la tardor si la temperatura és l’adequada. Si fa molta calor, però, no arriben a florir. Quan acaba la calor, cal desenterrar la planta, si no, podria morir pel fred.
4. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra
perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc
ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
Al principi de casar-se amb el seu marit.
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
Quan es mes jove, i quan es separa del seu marit.
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
Amb el moment en que les dones ja no poden tenir fills
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
Perquè les cuidava com se de son filles es tractessin.
e) A què s’associen en el conte?
Estació – conflictes
Estiu – Lluny de casa sent enyorança pel jardí, i recorda el passat, adonant-se que ja no és una noia, i recorda al seu pare.
Hivern – El marit emmalalteix, ella el cuida, i quan torna a estar bé, comença a mortificar-la.
Tardor – El final de l’estiu fa que el seu marit es dediqui a mortificar-la plenament. Tot acaba quan ella es separa del marit.
2.Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?
Les dàlies es planten a la primavera. Poden florir durant tot l’estiu, fins i tot al final d’aquest i l’inici de la tardor si la temperatura és l’adequada. Si fa molta calor, però, no arriben a florir. Quan acaba la calor, cal desenterrar la planta, si no, podria morir pel fred.
4. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra
perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc
ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
Al principi de casar-se amb el seu marit.
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
Quan es mes jove, i quan es separa del seu marit.
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
Amb el moment en que les dones ja no poden tenir fills
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
Perquè les cuidava com se de son filles es tractessin.
e) A què s’associen en el conte?
dilluns, 28 de març del 2011
Activitats Carme Riera
Te deix, amor, la mar com a penyora.
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb la seva professora quan tenia quinze anys. N’estaven molt l’una de l’altre però, tot i així, la professora, mes endavant descobrim que es diu Maria, no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, esta l’estiu a casa dels seus tiets i al tornar, Maria ja no li fa cas i tenen com petites disputes. Al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida a la mestre, on li diu que està embarassada però molt feble i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li recorda que li deixa la mar com a penyora del seu amor.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?
Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).
Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.
3-Situa l’espai i el temps de la narració:
L’espai de la narració se situa en diferents llocs. Primer descriu la història a un poble, on explica l’enamorament, escrit a la carta. Després van al cinema i explica la normalitat i el comportament de la gent. Més tard parla de Mallorca, on el seu pare l’envia perquè ha tres bones notes, i després a la narració descriu un vaixell on passa moments bonics amb la noia. Està escrit en passat, perquè en la carta explica tot el que li havia passat temps enrere.
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen:
Sí, si que és un relat sobre un amor lèsbic perquè en fragments to explica com “Les nostres relacions duraren vuit mesos i sis dies exactament. Foren trencades a causa de l’escàndol públic i de la teva por d’enfrontar una situació de doble responsabilitat”.
Explica que abans no es veia bé aquest tipus de amor, i la gent no ho comprenia i les tractava malament. I també en altres moments que passa en el vaixell.
Qui enviava les flors a na Glòria?
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit la Gloria surt amb un noi que es diu Hans i de tant en tant li regala ocells dissecats perquè segons ell són massa bells, però tots dos desapareixen aquella nit aleshores la polícia comença una investigació i li pregunta a la seva amiga, mig germana i mig cosina l’Aina, que relata com era la Glòria abans i com va passar la nit dels fets i els següents dies de la seva desaparició. Fins que finalment els policies al cap d’un mes van trobar gràcies a uns excursionistes el cos de la Glòria embalsamat i al seu costat el noi amb qui havia sortit.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora també és protagonista, és l’Aina i relata els fets tal i com ells els va viure. Té un punt de vista intern, ens explica la història en primera persona i inclou de vegades petits diàlegs.
3-Situa l’espai i el temps de la narració
L’espai és Mallorca.
El temps resulta difícil de definir, ja que en cap moment diu una data exacta. Tot i això, pel text es pot definir el temps extern a una època bastant actual, cap a mitjans o finals del segle XX.
En el temps intern, destaca l’aparició d’un flashback que utilitza l’autora per explicar els seus records.
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció
La varietat dialectal del text és el balear. No resulta difícil de veure, ja que el lèxic que fa servir està ple de paraules típiques del balear, com nina (referint-se a nena), espills (referint-se a miralls), etc. També destaca l’utilització dels articles Es, ses... típics del balear. Tot i això, al text apareixen algunes paraules més aviat col•loquials o fins i tot vulgars. M’ha cridat l’atenció la utilització de la paraula castellana “Muñeca”.
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb la seva professora quan tenia quinze anys. N’estaven molt l’una de l’altre però, tot i així, la professora, mes endavant descobrim que es diu Maria, no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, esta l’estiu a casa dels seus tiets i al tornar, Maria ja no li fa cas i tenen com petites disputes. Al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida a la mestre, on li diu que està embarassada però molt feble i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li recorda que li deixa la mar com a penyora del seu amor.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?
Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).
Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.
3-Situa l’espai i el temps de la narració:
L’espai de la narració se situa en diferents llocs. Primer descriu la història a un poble, on explica l’enamorament, escrit a la carta. Després van al cinema i explica la normalitat i el comportament de la gent. Més tard parla de Mallorca, on el seu pare l’envia perquè ha tres bones notes, i després a la narració descriu un vaixell on passa moments bonics amb la noia. Està escrit en passat, perquè en la carta explica tot el que li havia passat temps enrere.
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen:
Sí, si que és un relat sobre un amor lèsbic perquè en fragments to explica com “Les nostres relacions duraren vuit mesos i sis dies exactament. Foren trencades a causa de l’escàndol públic i de la teva por d’enfrontar una situació de doble responsabilitat”.
Explica que abans no es veia bé aquest tipus de amor, i la gent no ho comprenia i les tractava malament. I també en altres moments que passa en el vaixell.
Qui enviava les flors a na Glòria?
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit la Gloria surt amb un noi que es diu Hans i de tant en tant li regala ocells dissecats perquè segons ell són massa bells, però tots dos desapareixen aquella nit aleshores la polícia comença una investigació i li pregunta a la seva amiga, mig germana i mig cosina l’Aina, que relata com era la Glòria abans i com va passar la nit dels fets i els següents dies de la seva desaparició. Fins que finalment els policies al cap d’un mes van trobar gràcies a uns excursionistes el cos de la Glòria embalsamat i al seu costat el noi amb qui havia sortit.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora també és protagonista, és l’Aina i relata els fets tal i com ells els va viure. Té un punt de vista intern, ens explica la història en primera persona i inclou de vegades petits diàlegs.
3-Situa l’espai i el temps de la narració
L’espai és Mallorca.
El temps resulta difícil de definir, ja que en cap moment diu una data exacta. Tot i això, pel text es pot definir el temps extern a una època bastant actual, cap a mitjans o finals del segle XX.
En el temps intern, destaca l’aparició d’un flashback que utilitza l’autora per explicar els seus records.
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció
La varietat dialectal del text és el balear. No resulta difícil de veure, ja que el lèxic que fa servir està ple de paraules típiques del balear, com nina (referint-se a nena), espills (referint-se a miralls), etc. També destaca l’utilització dels articles Es, ses... típics del balear. Tot i això, al text apareixen algunes paraules més aviat col•loquials o fins i tot vulgars. M’ha cridat l’atenció la utilització de la paraula castellana “Muñeca”.
dilluns, 21 de febrer del 2011
TREBALL OPTATIU CATALA
TREBALL OPTATIU CATALA XAVIER VALVERDE VERNEDAS
APARTAT 2
2: Jo crec que si et passen fets estranys com per exemple, una dona que de cop és una altre, o que el món es para de cop i volta, perquè un home et diu que això és un somni. Jo crec que és normal que la gent es torni boja. El protagonista de abre los ojos, és normal amb tot el que li passa. Que al final és un somni tot allò que viu...Normal que es torni boig. Una pel•lícula en la qual el protagonista es torna boig, és Shutter Island. EL protagonista és un home que està tancat a un psiquiàtric, i s’inventa una historia, en la qual ell es un policia, que va a un psiquiàtric perquè la gent fa coses rares, i els policies el traicionen, i diuen que fan experiments al far. Al final es que tots els policies fan veure tot això perquè el protagonista es torna boig i s’imagina tot això, i ells li segueixen la corrent fins el moment que ell veu la veritat. La veritat, no li agrada. La veritat és que ell, és un boig que està al psiquiàtric. Com ell s’imagina tot això, demana morir com en el seu somni imaginari que a tingut durant tota la pel•lícula i al final se’n va amb la seva pròpia mentida i mort. Una comparació de diferents tipus de bogeria, en diferents pel•lícules.
APARTAT 2
2: Jo crec que si et passen fets estranys com per exemple, una dona que de cop és una altre, o que el món es para de cop i volta, perquè un home et diu que això és un somni. Jo crec que és normal que la gent es torni boja. El protagonista de abre los ojos, és normal amb tot el que li passa. Que al final és un somni tot allò que viu...Normal que es torni boig. Una pel•lícula en la qual el protagonista es torna boig, és Shutter Island. EL protagonista és un home que està tancat a un psiquiàtric, i s’inventa una historia, en la qual ell es un policia, que va a un psiquiàtric perquè la gent fa coses rares, i els policies el traicionen, i diuen que fan experiments al far. Al final es que tots els policies fan veure tot això perquè el protagonista es torna boig i s’imagina tot això, i ells li segueixen la corrent fins el moment que ell veu la veritat. La veritat, no li agrada. La veritat és que ell, és un boig que està al psiquiàtric. Com ell s’imagina tot això, demana morir com en el seu somni imaginari que a tingut durant tota la pel•lícula i al final se’n va amb la seva pròpia mentida i mort. Una comparació de diferents tipus de bogeria, en diferents pel•lícules.
Creació d'un poema surrealista
POEMA SURREALISTA
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
Poema Surrealista
Divisa
Fem escamot del qui mai no reculen
-i sols un bes els pot fer presoners,
Fem escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem escamot dels soldats d’avantguarda
el primer bes que se’ns doni als primers.
BREU COMENTARI
Aquest poema forma part de l’obra “La gesta dels estels” de JoanSalvat- Papasseit que fou escrita el 1922.Aquest poema es sobre la guerra ja que els termes que utilitza sónreferents a la guerra. Per exemple: escamot, presoners, reixes isoldats.Aquest poema fa referència als soldats que ban al front a lluitar iperden l’amor del qual se’ls ha privat. Això es veu en el “bes” que fapresoners, fa caure escamots i besa al soldats de primera línia.
Pel que fa a figures retòriques, tenim: anàfores i metàfores.És un poema que vol fer reflexionar sobre la crueltat i brutalitat i,alhora, la quantitat de vides que hi estan en joc.Té rima consonant i és d’art major
Fem escamot del qui mai no reculen
-i sols un bes els pot fer presoners,
Fem escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem escamot dels soldats d’avantguarda
el primer bes que se’ns doni als primers.
BREU COMENTARI
Aquest poema forma part de l’obra “La gesta dels estels” de JoanSalvat- Papasseit que fou escrita el 1922.Aquest poema es sobre la guerra ja que els termes que utilitza sónreferents a la guerra. Per exemple: escamot, presoners, reixes isoldats.Aquest poema fa referència als soldats que ban al front a lluitar iperden l’amor del qual se’ls ha privat. Això es veu en el “bes” que fapresoners, fa caure escamots i besa al soldats de primera línia.
Pel que fa a figures retòriques, tenim: anàfores i metàfores.És un poema que vol fer reflexionar sobre la crueltat i brutalitat i,alhora, la quantitat de vides que hi estan en joc.Té rima consonant i és d’art major
Dadaisme
Cal·ligrama dadaistaLa creació del moviment
El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic que assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps.
El naixement del moviment, el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a Zuric, pot atribuir-se a Tristan Tzara va posar radicalment en qüestió els modes d'expressió tradicionals i els fonaments de l'art.
Segons diverses fonts, el dadà va néixer el 6 d'octubre en aquest cabaret. Tzara, el 1918 escrigué un altre manifest dadà considerat un dels més importants entre els escrits del moviment. D'altres manifests els seguiren.
Tzara va començar una campanya agressiva per estendre les idees del dadaisme, bombardejant els artistes i escriptors francesos i italians amb cartes, i aviat va emergir com el líder i mestre estratega del dadaisme.
Origen del nom
El seu nom fou elegit al atzar, tot obrint un diccionari amb un ganivet. Dada es un balbuceig infantil, simbolitza la voluntat d’anarquia i de l’ordre establert.
Desenvolupament
Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Per tot allò que l'art representava, el Dadà s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dadà és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre. És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. El dadà es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.
No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sinó més aviat d'acceptar el desordre com la pròpia natura del món, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'estètica de l'anterior ordre. Per mitjà d'aquest rebuig de la cultura i l'estètica tradicionals esperaven acabar amb elles.
La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la il·lusió, el cinisme, l'absurd, l'atzar i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment.
De manera general i per primer cop, les dones foren acceptades com a artistes completament, com a camarades de joc, còmplices i complement dels homes, no únicament com a amants o objectes per a la contemplació de l'art.
Les activitats del dadaisme incloïen reunions socials, manifestacions i publicació de revistes d'art i literatura. La crònica apassionada del món artístic, la política i la cultura impregnava les seves publicacions.
Fi del dadaisme
El dadaisme s'estengué pel món sencer, el seu esperit va conservar-se molt de temps i va influir artistes com ara Ernst, Breton, Crevel, Desnos, Jacob, Soupault, Robert o Sonia Delaunay, fins que l'any 1924 el «Manifeste du surréalisme» va suposar la fi històrica del dadaisme.
Aquest moviment va influir estils, moviments i grups posteriors, com ara el surrealisme, el pop art(com a curiositat, primer anomenat neo-dadà per alguns dels seus adherents) o el col·lectiu Fluxus.
Poema Dadaista:Poema Dada, a dues mans, de tarda "decadent" a Bilbao
Cortines de vellut de color poc adequat,
verds botella en salons de te.
ES MOVIEN COM DOS PEIXOS INTERMITENTS
FENT PAMPALLUGUES DINS UNA PEIXERA
buida d'aigua, d'absències, de color
només omplen les veus i els acords rovellats
DE FERRO I CIUTAT HIPERMODERNA
QUE CAMINEN EN SILENCI PEL CARRER I
xarboten endins tots els sospirs i les
preguntes, tot en aquella direcció concreta.
I ALESHORES VA SER QUAN TU
MIRAVES AMUNT COM PREGUNTANT SI
... però sempre et desdeies abans d'hora
fent que tot fos un circ i somriures
VERMELLS I GROCS I BLAUS I VERDS
QUE ES MOVIEN COM FORMIGUES CÒSMIQUES
i escarabats narcotitzats, amnèsics, anestesiats
en un món on poc quedava de nosaltres.
Comentari:
Parla de dues persones que caminen per uns carrers sense colors ni vida, nomes amb el soroll de les maquines de una ciutat molt moderna, i durant el seu caminar van fer-se un munt de preguntes totes del mateix tipus, llavors semblava que algú dels dos parlaria però al final es desdeia i ho reduïa tot a un somriure, al final parla de que no queda gairebé humanitat
El Surrealisme
EL Surrealisme
El surrealisme es va iniciar l’any 1919, amb els poetes André Breton i Phillipe Soupault. Es va iniciar quan van començar a publicar la revista "Littérature". Va tenir gran exit en la nova avantguarda de París. El Surrealisme és un moviment que adopta formes diverses, ja poden ser, pintura, poesia o narrativa. André Breton va definir el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La base teòrica que explicava Sigmund Freud per definir el surrealisme era; Són les investigacions per trobar un nivell mental inconscient, en el coneixement més profund de la persona i poder-hi arribar mitjançant els somnis o l’ interpretació de paraules. Aquestes teories eren l’aspiració de Breton. Es van començar a publicar a França obres de Sigmund Freud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la vida quotidiana", a partir del anys 20. El primer manifest surrealista va ser l’any 1924, amb l’escriptura automàtica.
La pintura Surrealista porta a dibuixar una imatge com un signe d’un món personal i amagat del autor. Els autors més importants són André Masson, Marx Ernst o Jean Arp. Ells feien servir la tècnica del “frottage, per tal de produir imatges sense planificació prèvia i després esbrinar el que significaven.
Una altra tècnica molt freqüentada pels surrealistes era el joc anomenant dels "cadàvers exquisits", que consisteix que un grup de persones confeccionaven un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es va plegant perquè no es pugui veure la part precedent. Max Ernst va construir imatges pictòriques en les quals hi afegia elements que no tenien res a veure.
Durant els anys trenta els surrealistes van començar a pensar i produir una cosa nova que no s’havia fet mai abans. Els objectes surrealistes.
El surrealisme es va iniciar l’any 1919, amb els poetes André Breton i Phillipe Soupault. Es va iniciar quan van començar a publicar la revista "Littérature". Va tenir gran exit en la nova avantguarda de París. El Surrealisme és un moviment que adopta formes diverses, ja poden ser, pintura, poesia o narrativa. André Breton va definir el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La base teòrica que explicava Sigmund Freud per definir el surrealisme era; Són les investigacions per trobar un nivell mental inconscient, en el coneixement més profund de la persona i poder-hi arribar mitjançant els somnis o l’ interpretació de paraules. Aquestes teories eren l’aspiració de Breton. Es van començar a publicar a França obres de Sigmund Freud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la vida quotidiana", a partir del anys 20. El primer manifest surrealista va ser l’any 1924, amb l’escriptura automàtica.
La pintura Surrealista porta a dibuixar una imatge com un signe d’un món personal i amagat del autor. Els autors més importants són André Masson, Marx Ernst o Jean Arp. Ells feien servir la tècnica del “frottage, per tal de produir imatges sense planificació prèvia i després esbrinar el que significaven.
Una altra tècnica molt freqüentada pels surrealistes era el joc anomenant dels "cadàvers exquisits", que consisteix que un grup de persones confeccionaven un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es va plegant perquè no es pugui veure la part precedent. Max Ernst va construir imatges pictòriques en les quals hi afegia elements que no tenien res a veure.
Durant els anys trenta els surrealistes van començar a pensar i produir una cosa nova que no s’havia fet mai abans. Els objectes surrealistes.
Futurisme
El futurisme és un moviment artístic, literari i musical que pertany a l’avantguardisme.
Comença amb el Manifest futurista, escrit pel poeta italià Filippo Tommaso Marinetti, publicat a Le Figaro el 22 de febrer de 1909. Els postulats del moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat, així com l’exaltació de les innovacions, sobretot mecàniques, presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. Aviat es van demostrar les limitacions del moviment, i aquest es va anar degradant, fins al punt que a Itàlia es va arribar a la col·laboració amb el feixisme. Malgrat que la cronologia i la vigència del moviment han estat molt discutides, es pot donar per finalitzat l’any 1920, quan s’acaba el periode de lluita i de publicació de les revistes representants del moviment. Algunes de les experiències del moviment en el camp de l’avantguarda van ser utilitzades per moviments posteriors com el Dadaisme i el Surrealisme.
En el camp de la literatura, Marinetti va proclamar en el seu “Manifesto tecnico della letteratura italiana” un mitjà d’expressió nou, “Les paraules en llibertat”, que propugnava la destrucció de la sintaxi, i l’infinitiu com a única forma verbal. Als països catalans, els màxims representants del futurisme són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.
Poema a analitzar
PLANOL
a J.M. de Sucre
MONT AVENTI
D
E
C
A ESGLESIES
D
E
N
C
I
A
XALETS
ARISTOCRACIA VICI
IRONIA EN EL CRIM
S
U
B
U
R
B
I
S
RAMERES POBRES
HOSPITAL
LA GALERA
HONRADESA FAM
El sol ho encén tot
—Però no ho consum
El poema Plànol de Joan Salvat-Papasseit és un dels poemes pertanyents a la seva obra Poemes en ondes hertzianes.
Aquest poema té forma de cal·ligrama, i hi destaca la escriptura automàtica, característica del moviment futurista.
La morfosintaxi apareix destruïda, i no apareix cap frase completa en el poema.
Slide amb imatges avantguardistes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)