1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies
Invasió subtil:
A l'Hostal Punta Marina, de Tossa hi ha un home que està allotjat amb la seva dona. L’home a l’hora de sopar, se li asseu un home, que ell diu que es japonès. L’home es mol malpensat i explica com menja, parla i fa el japonès. Menja bé, parla català, etc. L’home va a la seva habitació on està la seva dona. Li explica el que ha passat, i la seva dona li comenta que això ell s’ho ha imaginat. Li diu que és molt mal pensat de pensar que una persona sigui japonesa i espia. Que no tenia cap prova. Al final es barallen i se’n va a dormir pensant en el “espia japonès”.
El testament de la “Hiena”:
Al protagonista, la hiena li encarreguen que mati a un funcionari. Quan està amb ell treu la pistola per matar-lo però aleshores el funcionari comença a parlar-li sobre anatomia per saber com el matarà i quan es descuida la hiena el funcionari l’ataca. Més tard, quan està a la presó, reflexiona sobre deixar el seu nom, ja que quan el va escollir molts altres també el volien, aquest és el seu testament.
2- Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
Invasió subtil:
El narrador és intern en primera persona.
El testament de la “Hiena”:
És un narrador en primera persona, el protagonista la hiena, és intern i omniscient ja que explica un fet passat per tant sap com acaba.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
Invasió subtil:
El japonès és un home que actua de manera normal, com un català qualsevol: parla català fluid, menja com qualsevol altre i fins i tot sembla ser un aficionat del futbol.
El protagonista és un home tossut que es deixa portar per les primeres impressions i no les canvia.
La dona del protagonista és una dona més objectiva, que es basa en els fets i intenta fer que el seu marit els vegi, però no ho aconsegueix.
El testament de la “Hiena”:
• “La Hiena”: és un home al qual li han encarregat assassinar un funcionari. És un home que no té capacitat d’espantar, i potser una mica confiat, té falta d’escrúpols. Vol que la seva víctima no pateixi per no patir ell, i no es decideix a fer el tir un cop és al davant del funcionari.
• El funcionari: és un funcionari que volen matar. Quan s’adona que l’home l’ha de matar, però no té prou intencions de matar-lo, intenta salvar-se enganyant a l’home i finalment ho aconsegueix.
• El metge de la presó: Opina sobre l’estat de l’home. Creu que encara ha tingut sort que ha quedat bé.
• L’advocat d’ofici: És pessimista sobre el futur de l’home.
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
A Invasió Subtil s’explica un fet còmic ja que és divertit veure com el protagonista s’hi capfica en una cosa i no canvia d’opinió en cap moment, tot i que es veu clarament que les coses no són com ell els veu.
A El testament de la “Hiena”, es veu la ironia que fa Calders, amb un humor ni groller ni brusc, sense acudits, però alhora hi ha un humor molt present, que sembla gairebé una situació que podria passar a la realitat, però amb el to humorístic i amb una situació irreal.
5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat
El primer article ens diu les tres característiques fonamentals de Pere Calders, la primera es el contrast tan gran entre la situació en la que es troben els personatges i els temes dels quals parlen, la segona son un conjunt de aclariments totalment inútils posats per a donar un toc humorístic a la narració sense necessitat de posar un acudit o una situació còmica i el tercer es que tot es mol pessimista i te una visió molt grotesca del mon en el que vivim.
El segon article parla sobre la vida de Calders i ens explica la seva vida en diferents etapes, els pares, anys d’aprenentatge, arts i oficis, la guerra i l’èxode, l’exili a Mèxic i la maduresa a Catalunya.
El tercer article son una explicació de que es un conte i varis exemples d’aquests.
I el quart article parla sobre com fa les novel•les en Calders, sobre tot deixa un rere fons on ens vol mostrar las mesquinesa del home, però molt camuflat tot amb un to irònic i sarcàstic.
divendres, 13 de maig del 2011
dissabte, 9 d’abril del 2011
7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Ella creu que ha fracassat perquè el seu marit s'havia enamorat d'una altra noia més jove que ella i li feia males passades a ella fins que no va poder aguantar més
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Que perden la confiança, ell no vol que el vagi a recollir i sobretot que no la tracta bé.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
A la tardor
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
En la vellesa
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Ella creu que ha fracassat perquè el seu marit s'havia enamorat d'una altra noia més jove que ella i li feia males passades a ella fins que no va poder aguantar més
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Que perden la confiança, ell no vol que el vagi a recollir i sobretot que no la tracta bé.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
A la tardor
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
En la vellesa
divendres, 8 d’abril del 2011
Activitats del conte "La Sang"
1.Llegiu el conte «La sang». En aquest conte (com en molts d’altres) el temps i les estacions de l’any afecten tant la vegetació com les persones. Empleneu el quadre següent amb les estacions de l’any més significatives en el desenvolupament de la narració i anoteu-hi els conflictes personals més remarcables:
Estació – conflictes
Estiu – Lluny de casa sent enyorança pel jardí, i recorda el passat, adonant-se que ja no és una noia, i recorda al seu pare.
Hivern – El marit emmalalteix, ella el cuida, i quan torna a estar bé, comença a mortificar-la.
Tardor – El final de l’estiu fa que el seu marit es dediqui a mortificar-la plenament. Tot acaba quan ella es separa del marit.
2.Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?
Les dàlies es planten a la primavera. Poden florir durant tot l’estiu, fins i tot al final d’aquest i l’inici de la tardor si la temperatura és l’adequada. Si fa molta calor, però, no arriben a florir. Quan acaba la calor, cal desenterrar la planta, si no, podria morir pel fred.
4. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra
perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc
ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
Al principi de casar-se amb el seu marit.
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
Quan es mes jove, i quan es separa del seu marit.
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
Amb el moment en que les dones ja no poden tenir fills
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
Perquè les cuidava com se de son filles es tractessin.
e) A què s’associen en el conte?
Estació – conflictes
Estiu – Lluny de casa sent enyorança pel jardí, i recorda el passat, adonant-se que ja no és una noia, i recorda al seu pare.
Hivern – El marit emmalalteix, ella el cuida, i quan torna a estar bé, comença a mortificar-la.
Tardor – El final de l’estiu fa que el seu marit es dediqui a mortificar-la plenament. Tot acaba quan ella es separa del marit.
2.Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?
Les dàlies es planten a la primavera. Poden florir durant tot l’estiu, fins i tot al final d’aquest i l’inici de la tardor si la temperatura és l’adequada. Si fa molta calor, però, no arriben a florir. Quan acaba la calor, cal desenterrar la planta, si no, podria morir pel fred.
4. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra
perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc
ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
Al principi de casar-se amb el seu marit.
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
Quan es mes jove, i quan es separa del seu marit.
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
Amb el moment en que les dones ja no poden tenir fills
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
Perquè les cuidava com se de son filles es tractessin.
e) A què s’associen en el conte?
dilluns, 28 de març del 2011
Activitats Carme Riera
Te deix, amor, la mar com a penyora.
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb la seva professora quan tenia quinze anys. N’estaven molt l’una de l’altre però, tot i així, la professora, mes endavant descobrim que es diu Maria, no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, esta l’estiu a casa dels seus tiets i al tornar, Maria ja no li fa cas i tenen com petites disputes. Al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida a la mestre, on li diu que està embarassada però molt feble i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li recorda que li deixa la mar com a penyora del seu amor.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?
Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).
Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.
3-Situa l’espai i el temps de la narració:
L’espai de la narració se situa en diferents llocs. Primer descriu la història a un poble, on explica l’enamorament, escrit a la carta. Després van al cinema i explica la normalitat i el comportament de la gent. Més tard parla de Mallorca, on el seu pare l’envia perquè ha tres bones notes, i després a la narració descriu un vaixell on passa moments bonics amb la noia. Està escrit en passat, perquè en la carta explica tot el que li havia passat temps enrere.
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen:
Sí, si que és un relat sobre un amor lèsbic perquè en fragments to explica com “Les nostres relacions duraren vuit mesos i sis dies exactament. Foren trencades a causa de l’escàndol públic i de la teva por d’enfrontar una situació de doble responsabilitat”.
Explica que abans no es veia bé aquest tipus de amor, i la gent no ho comprenia i les tractava malament. I també en altres moments que passa en el vaixell.
Qui enviava les flors a na Glòria?
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit la Gloria surt amb un noi que es diu Hans i de tant en tant li regala ocells dissecats perquè segons ell són massa bells, però tots dos desapareixen aquella nit aleshores la polícia comença una investigació i li pregunta a la seva amiga, mig germana i mig cosina l’Aina, que relata com era la Glòria abans i com va passar la nit dels fets i els següents dies de la seva desaparició. Fins que finalment els policies al cap d’un mes van trobar gràcies a uns excursionistes el cos de la Glòria embalsamat i al seu costat el noi amb qui havia sortit.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora també és protagonista, és l’Aina i relata els fets tal i com ells els va viure. Té un punt de vista intern, ens explica la història en primera persona i inclou de vegades petits diàlegs.
3-Situa l’espai i el temps de la narració
L’espai és Mallorca.
El temps resulta difícil de definir, ja que en cap moment diu una data exacta. Tot i això, pel text es pot definir el temps extern a una època bastant actual, cap a mitjans o finals del segle XX.
En el temps intern, destaca l’aparició d’un flashback que utilitza l’autora per explicar els seus records.
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció
La varietat dialectal del text és el balear. No resulta difícil de veure, ja que el lèxic que fa servir està ple de paraules típiques del balear, com nina (referint-se a nena), espills (referint-se a miralls), etc. També destaca l’utilització dels articles Es, ses... típics del balear. Tot i això, al text apareixen algunes paraules més aviat col•loquials o fins i tot vulgars. M’ha cridat l’atenció la utilització de la paraula castellana “Muñeca”.
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb la seva professora quan tenia quinze anys. N’estaven molt l’una de l’altre però, tot i així, la professora, mes endavant descobrim que es diu Maria, no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, esta l’estiu a casa dels seus tiets i al tornar, Maria ja no li fa cas i tenen com petites disputes. Al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida a la mestre, on li diu que està embarassada però molt feble i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li recorda que li deixa la mar com a penyora del seu amor.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?
Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).
Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.
3-Situa l’espai i el temps de la narració:
L’espai de la narració se situa en diferents llocs. Primer descriu la història a un poble, on explica l’enamorament, escrit a la carta. Després van al cinema i explica la normalitat i el comportament de la gent. Més tard parla de Mallorca, on el seu pare l’envia perquè ha tres bones notes, i després a la narració descriu un vaixell on passa moments bonics amb la noia. Està escrit en passat, perquè en la carta explica tot el que li havia passat temps enrere.
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen:
Sí, si que és un relat sobre un amor lèsbic perquè en fragments to explica com “Les nostres relacions duraren vuit mesos i sis dies exactament. Foren trencades a causa de l’escàndol públic i de la teva por d’enfrontar una situació de doble responsabilitat”.
Explica que abans no es veia bé aquest tipus de amor, i la gent no ho comprenia i les tractava malament. I també en altres moments que passa en el vaixell.
Qui enviava les flors a na Glòria?
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit la Gloria surt amb un noi que es diu Hans i de tant en tant li regala ocells dissecats perquè segons ell són massa bells, però tots dos desapareixen aquella nit aleshores la polícia comença una investigació i li pregunta a la seva amiga, mig germana i mig cosina l’Aina, que relata com era la Glòria abans i com va passar la nit dels fets i els següents dies de la seva desaparició. Fins que finalment els policies al cap d’un mes van trobar gràcies a uns excursionistes el cos de la Glòria embalsamat i al seu costat el noi amb qui havia sortit.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora també és protagonista, és l’Aina i relata els fets tal i com ells els va viure. Té un punt de vista intern, ens explica la història en primera persona i inclou de vegades petits diàlegs.
3-Situa l’espai i el temps de la narració
L’espai és Mallorca.
El temps resulta difícil de definir, ja que en cap moment diu una data exacta. Tot i això, pel text es pot definir el temps extern a una època bastant actual, cap a mitjans o finals del segle XX.
En el temps intern, destaca l’aparició d’un flashback que utilitza l’autora per explicar els seus records.
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció
La varietat dialectal del text és el balear. No resulta difícil de veure, ja que el lèxic que fa servir està ple de paraules típiques del balear, com nina (referint-se a nena), espills (referint-se a miralls), etc. També destaca l’utilització dels articles Es, ses... típics del balear. Tot i això, al text apareixen algunes paraules més aviat col•loquials o fins i tot vulgars. M’ha cridat l’atenció la utilització de la paraula castellana “Muñeca”.
dilluns, 21 de febrer del 2011
TREBALL OPTATIU CATALA
TREBALL OPTATIU CATALA XAVIER VALVERDE VERNEDAS
APARTAT 2
2: Jo crec que si et passen fets estranys com per exemple, una dona que de cop és una altre, o que el món es para de cop i volta, perquè un home et diu que això és un somni. Jo crec que és normal que la gent es torni boja. El protagonista de abre los ojos, és normal amb tot el que li passa. Que al final és un somni tot allò que viu...Normal que es torni boig. Una pel•lícula en la qual el protagonista es torna boig, és Shutter Island. EL protagonista és un home que està tancat a un psiquiàtric, i s’inventa una historia, en la qual ell es un policia, que va a un psiquiàtric perquè la gent fa coses rares, i els policies el traicionen, i diuen que fan experiments al far. Al final es que tots els policies fan veure tot això perquè el protagonista es torna boig i s’imagina tot això, i ells li segueixen la corrent fins el moment que ell veu la veritat. La veritat, no li agrada. La veritat és que ell, és un boig que està al psiquiàtric. Com ell s’imagina tot això, demana morir com en el seu somni imaginari que a tingut durant tota la pel•lícula i al final se’n va amb la seva pròpia mentida i mort. Una comparació de diferents tipus de bogeria, en diferents pel•lícules.
APARTAT 2
2: Jo crec que si et passen fets estranys com per exemple, una dona que de cop és una altre, o que el món es para de cop i volta, perquè un home et diu que això és un somni. Jo crec que és normal que la gent es torni boja. El protagonista de abre los ojos, és normal amb tot el que li passa. Que al final és un somni tot allò que viu...Normal que es torni boig. Una pel•lícula en la qual el protagonista es torna boig, és Shutter Island. EL protagonista és un home que està tancat a un psiquiàtric, i s’inventa una historia, en la qual ell es un policia, que va a un psiquiàtric perquè la gent fa coses rares, i els policies el traicionen, i diuen que fan experiments al far. Al final es que tots els policies fan veure tot això perquè el protagonista es torna boig i s’imagina tot això, i ells li segueixen la corrent fins el moment que ell veu la veritat. La veritat, no li agrada. La veritat és que ell, és un boig que està al psiquiàtric. Com ell s’imagina tot això, demana morir com en el seu somni imaginari que a tingut durant tota la pel•lícula i al final se’n va amb la seva pròpia mentida i mort. Una comparació de diferents tipus de bogeria, en diferents pel•lícules.
Creació d'un poema surrealista
POEMA SURREALISTA
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)