Te deix, amor, la mar com a penyora.
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb la seva professora quan tenia quinze anys. N’estaven molt l’una de l’altre però, tot i així, la professora, mes endavant descobrim que es diu Maria, no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, esta l’estiu a casa dels seus tiets i al tornar, Maria ja no li fa cas i tenen com petites disputes. Al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida a la mestre, on li diu que està embarassada però molt feble i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li recorda que li deixa la mar com a penyora del seu amor.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?
Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).
Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.
3-Situa l’espai i el temps de la narració:
L’espai de la narració se situa en diferents llocs. Primer descriu la història a un poble, on explica l’enamorament, escrit a la carta. Després van al cinema i explica la normalitat i el comportament de la gent. Més tard parla de Mallorca, on el seu pare l’envia perquè ha tres bones notes, i després a la narració descriu un vaixell on passa moments bonics amb la noia. Està escrit en passat, perquè en la carta explica tot el que li havia passat temps enrere.
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen:
Sí, si que és un relat sobre un amor lèsbic perquè en fragments to explica com “Les nostres relacions duraren vuit mesos i sis dies exactament. Foren trencades a causa de l’escàndol públic i de la teva por d’enfrontar una situació de doble responsabilitat”.
Explica que abans no es veia bé aquest tipus de amor, i la gent no ho comprenia i les tractava malament. I també en altres moments que passa en el vaixell.
Qui enviava les flors a na Glòria?
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit la Gloria surt amb un noi que es diu Hans i de tant en tant li regala ocells dissecats perquè segons ell són massa bells, però tots dos desapareixen aquella nit aleshores la polícia comença una investigació i li pregunta a la seva amiga, mig germana i mig cosina l’Aina, que relata com era la Glòria abans i com va passar la nit dels fets i els següents dies de la seva desaparició. Fins que finalment els policies al cap d’un mes van trobar gràcies a uns excursionistes el cos de la Glòria embalsamat i al seu costat el noi amb qui havia sortit.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora també és protagonista, és l’Aina i relata els fets tal i com ells els va viure. Té un punt de vista intern, ens explica la història en primera persona i inclou de vegades petits diàlegs.
3-Situa l’espai i el temps de la narració
L’espai és Mallorca.
El temps resulta difícil de definir, ja que en cap moment diu una data exacta. Tot i això, pel text es pot definir el temps extern a una època bastant actual, cap a mitjans o finals del segle XX.
En el temps intern, destaca l’aparició d’un flashback que utilitza l’autora per explicar els seus records.
4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció
La varietat dialectal del text és el balear. No resulta difícil de veure, ja que el lèxic que fa servir està ple de paraules típiques del balear, com nina (referint-se a nena), espills (referint-se a miralls), etc. També destaca l’utilització dels articles Es, ses... típics del balear. Tot i això, al text apareixen algunes paraules més aviat col•loquials o fins i tot vulgars. M’ha cridat l’atenció la utilització de la paraula castellana “Muñeca”.
