TREBALL OPTATIU CATALA XAVIER VALVERDE VERNEDAS
APARTAT 2
2: Jo crec que si et passen fets estranys com per exemple, una dona que de cop és una altre, o que el món es para de cop i volta, perquè un home et diu que això és un somni. Jo crec que és normal que la gent es torni boja. El protagonista de abre los ojos, és normal amb tot el que li passa. Que al final és un somni tot allò que viu...Normal que es torni boig. Una pel•lícula en la qual el protagonista es torna boig, és Shutter Island. EL protagonista és un home que està tancat a un psiquiàtric, i s’inventa una historia, en la qual ell es un policia, que va a un psiquiàtric perquè la gent fa coses rares, i els policies el traicionen, i diuen que fan experiments al far. Al final es que tots els policies fan veure tot això perquè el protagonista es torna boig i s’imagina tot això, i ells li segueixen la corrent fins el moment que ell veu la veritat. La veritat, no li agrada. La veritat és que ell, és un boig que està al psiquiàtric. Com ell s’imagina tot això, demana morir com en el seu somni imaginari que a tingut durant tota la pel•lícula i al final se’n va amb la seva pròpia mentida i mort. Una comparació de diferents tipus de bogeria, en diferents pel•lícules.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Creació d'un poema surrealista
POEMA SURREALISTA
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
Poema Surrealista
Divisa
Fem escamot del qui mai no reculen
-i sols un bes els pot fer presoners,
Fem escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem escamot dels soldats d’avantguarda
el primer bes que se’ns doni als primers.
BREU COMENTARI
Aquest poema forma part de l’obra “La gesta dels estels” de JoanSalvat- Papasseit que fou escrita el 1922.Aquest poema es sobre la guerra ja que els termes que utilitza sónreferents a la guerra. Per exemple: escamot, presoners, reixes isoldats.Aquest poema fa referència als soldats que ban al front a lluitar iperden l’amor del qual se’ls ha privat. Això es veu en el “bes” que fapresoners, fa caure escamots i besa al soldats de primera línia.
Pel que fa a figures retòriques, tenim: anàfores i metàfores.És un poema que vol fer reflexionar sobre la crueltat i brutalitat i,alhora, la quantitat de vides que hi estan en joc.Té rima consonant i és d’art major
Fem escamot del qui mai no reculen
-i sols un bes els pot fer presoners,
Fem escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem escamot dels soldats d’avantguarda
el primer bes que se’ns doni als primers.
BREU COMENTARI
Aquest poema forma part de l’obra “La gesta dels estels” de JoanSalvat- Papasseit que fou escrita el 1922.Aquest poema es sobre la guerra ja que els termes que utilitza sónreferents a la guerra. Per exemple: escamot, presoners, reixes isoldats.Aquest poema fa referència als soldats que ban al front a lluitar iperden l’amor del qual se’ls ha privat. Això es veu en el “bes” que fapresoners, fa caure escamots i besa al soldats de primera línia.
Pel que fa a figures retòriques, tenim: anàfores i metàfores.És un poema que vol fer reflexionar sobre la crueltat i brutalitat i,alhora, la quantitat de vides que hi estan en joc.Té rima consonant i és d’art major
Dadaisme
Cal·ligrama dadaistaLa creació del moviment
El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic que assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps.
El naixement del moviment, el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a Zuric, pot atribuir-se a Tristan Tzara va posar radicalment en qüestió els modes d'expressió tradicionals i els fonaments de l'art.
Segons diverses fonts, el dadà va néixer el 6 d'octubre en aquest cabaret. Tzara, el 1918 escrigué un altre manifest dadà considerat un dels més importants entre els escrits del moviment. D'altres manifests els seguiren.
Tzara va començar una campanya agressiva per estendre les idees del dadaisme, bombardejant els artistes i escriptors francesos i italians amb cartes, i aviat va emergir com el líder i mestre estratega del dadaisme.
Origen del nom
El seu nom fou elegit al atzar, tot obrint un diccionari amb un ganivet. Dada es un balbuceig infantil, simbolitza la voluntat d’anarquia i de l’ordre establert.
Desenvolupament
Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Per tot allò que l'art representava, el Dadà s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dadà és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadà ha d'ofendre. És potser, irònicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. El dadà es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.
No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sinó més aviat d'acceptar el desordre com la pròpia natura del món, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'estètica de l'anterior ordre. Per mitjà d'aquest rebuig de la cultura i l'estètica tradicionals esperaven acabar amb elles.
La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la il·lusió, el cinisme, l'absurd, l'atzar i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment.
De manera general i per primer cop, les dones foren acceptades com a artistes completament, com a camarades de joc, còmplices i complement dels homes, no únicament com a amants o objectes per a la contemplació de l'art.
Les activitats del dadaisme incloïen reunions socials, manifestacions i publicació de revistes d'art i literatura. La crònica apassionada del món artístic, la política i la cultura impregnava les seves publicacions.
Fi del dadaisme
El dadaisme s'estengué pel món sencer, el seu esperit va conservar-se molt de temps i va influir artistes com ara Ernst, Breton, Crevel, Desnos, Jacob, Soupault, Robert o Sonia Delaunay, fins que l'any 1924 el «Manifeste du surréalisme» va suposar la fi històrica del dadaisme.
Aquest moviment va influir estils, moviments i grups posteriors, com ara el surrealisme, el pop art(com a curiositat, primer anomenat neo-dadà per alguns dels seus adherents) o el col·lectiu Fluxus.
Poema Dadaista:Poema Dada, a dues mans, de tarda "decadent" a Bilbao
Cortines de vellut de color poc adequat,
verds botella en salons de te.
ES MOVIEN COM DOS PEIXOS INTERMITENTS
FENT PAMPALLUGUES DINS UNA PEIXERA
buida d'aigua, d'absències, de color
només omplen les veus i els acords rovellats
DE FERRO I CIUTAT HIPERMODERNA
QUE CAMINEN EN SILENCI PEL CARRER I
xarboten endins tots els sospirs i les
preguntes, tot en aquella direcció concreta.
I ALESHORES VA SER QUAN TU
MIRAVES AMUNT COM PREGUNTANT SI
... però sempre et desdeies abans d'hora
fent que tot fos un circ i somriures
VERMELLS I GROCS I BLAUS I VERDS
QUE ES MOVIEN COM FORMIGUES CÒSMIQUES
i escarabats narcotitzats, amnèsics, anestesiats
en un món on poc quedava de nosaltres.
Comentari:
Parla de dues persones que caminen per uns carrers sense colors ni vida, nomes amb el soroll de les maquines de una ciutat molt moderna, i durant el seu caminar van fer-se un munt de preguntes totes del mateix tipus, llavors semblava que algú dels dos parlaria però al final es desdeia i ho reduïa tot a un somriure, al final parla de que no queda gairebé humanitat
El Surrealisme
EL Surrealisme
El surrealisme es va iniciar l’any 1919, amb els poetes André Breton i Phillipe Soupault. Es va iniciar quan van començar a publicar la revista "Littérature". Va tenir gran exit en la nova avantguarda de París. El Surrealisme és un moviment que adopta formes diverses, ja poden ser, pintura, poesia o narrativa. André Breton va definir el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La base teòrica que explicava Sigmund Freud per definir el surrealisme era; Són les investigacions per trobar un nivell mental inconscient, en el coneixement més profund de la persona i poder-hi arribar mitjançant els somnis o l’ interpretació de paraules. Aquestes teories eren l’aspiració de Breton. Es van començar a publicar a França obres de Sigmund Freud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la vida quotidiana", a partir del anys 20. El primer manifest surrealista va ser l’any 1924, amb l’escriptura automàtica.
La pintura Surrealista porta a dibuixar una imatge com un signe d’un món personal i amagat del autor. Els autors més importants són André Masson, Marx Ernst o Jean Arp. Ells feien servir la tècnica del “frottage, per tal de produir imatges sense planificació prèvia i després esbrinar el que significaven.
Una altra tècnica molt freqüentada pels surrealistes era el joc anomenant dels "cadàvers exquisits", que consisteix que un grup de persones confeccionaven un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es va plegant perquè no es pugui veure la part precedent. Max Ernst va construir imatges pictòriques en les quals hi afegia elements que no tenien res a veure.
Durant els anys trenta els surrealistes van començar a pensar i produir una cosa nova que no s’havia fet mai abans. Els objectes surrealistes.
El surrealisme es va iniciar l’any 1919, amb els poetes André Breton i Phillipe Soupault. Es va iniciar quan van començar a publicar la revista "Littérature". Va tenir gran exit en la nova avantguarda de París. El Surrealisme és un moviment que adopta formes diverses, ja poden ser, pintura, poesia o narrativa. André Breton va definir el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La base teòrica que explicava Sigmund Freud per definir el surrealisme era; Són les investigacions per trobar un nivell mental inconscient, en el coneixement més profund de la persona i poder-hi arribar mitjançant els somnis o l’ interpretació de paraules. Aquestes teories eren l’aspiració de Breton. Es van començar a publicar a França obres de Sigmund Freud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la vida quotidiana", a partir del anys 20. El primer manifest surrealista va ser l’any 1924, amb l’escriptura automàtica.
La pintura Surrealista porta a dibuixar una imatge com un signe d’un món personal i amagat del autor. Els autors més importants són André Masson, Marx Ernst o Jean Arp. Ells feien servir la tècnica del “frottage, per tal de produir imatges sense planificació prèvia i després esbrinar el que significaven.
Una altra tècnica molt freqüentada pels surrealistes era el joc anomenant dels "cadàvers exquisits", que consisteix que un grup de persones confeccionaven un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es va plegant perquè no es pugui veure la part precedent. Max Ernst va construir imatges pictòriques en les quals hi afegia elements que no tenien res a veure.
Durant els anys trenta els surrealistes van començar a pensar i produir una cosa nova que no s’havia fet mai abans. Els objectes surrealistes.
Futurisme
El futurisme és un moviment artístic, literari i musical que pertany a l’avantguardisme.
Comença amb el Manifest futurista, escrit pel poeta italià Filippo Tommaso Marinetti, publicat a Le Figaro el 22 de febrer de 1909. Els postulats del moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat, així com l’exaltació de les innovacions, sobretot mecàniques, presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. Aviat es van demostrar les limitacions del moviment, i aquest es va anar degradant, fins al punt que a Itàlia es va arribar a la col·laboració amb el feixisme. Malgrat que la cronologia i la vigència del moviment han estat molt discutides, es pot donar per finalitzat l’any 1920, quan s’acaba el periode de lluita i de publicació de les revistes representants del moviment. Algunes de les experiències del moviment en el camp de l’avantguarda van ser utilitzades per moviments posteriors com el Dadaisme i el Surrealisme.
En el camp de la literatura, Marinetti va proclamar en el seu “Manifesto tecnico della letteratura italiana” un mitjà d’expressió nou, “Les paraules en llibertat”, que propugnava la destrucció de la sintaxi, i l’infinitiu com a única forma verbal. Als països catalans, els màxims representants del futurisme són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.
Poema a analitzar
PLANOL
a J.M. de Sucre
MONT AVENTI
D
E
C
A ESGLESIES
D
E
N
C
I
A
XALETS
ARISTOCRACIA VICI
IRONIA EN EL CRIM
S
U
B
U
R
B
I
S
RAMERES POBRES
HOSPITAL
LA GALERA
HONRADESA FAM
El sol ho encén tot
—Però no ho consum
El poema Plànol de Joan Salvat-Papasseit és un dels poemes pertanyents a la seva obra Poemes en ondes hertzianes.
Aquest poema té forma de cal·ligrama, i hi destaca la escriptura automàtica, característica del moviment futurista.
La morfosintaxi apareix destruïda, i no apareix cap frase completa en el poema.
Slide amb imatges avantguardistes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)