POEMA SURREALISTA
AMOR I ODI
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
El principi del temps. EL final del no res.
Comencen a sorgir el color. El color blau, el vermell, el groc.
Desprès sorgeixen els planetes, els paisatges, els animals. Comença a sorgir la vida, la creació del tot, el final del no res.
Abans de sorgir les persones, sorgeixen els sentiments. L’amor surt al costat de l’odi. La tristesa es troba amagada al costat de l’alegria. L’avorriment al costat de la bogeria, en un barranc.
I així amb tots els sentiments. L’home sorgir de la unió d’aquells essers.
AMORODI TRISTESAALEGRIA BOGERIAAVORRIMENT APATIAENTUSIASME
6 milions d’anys mes tard. Descobrim qui ho va fer
LA PLOMA. Una ploma creada del no res
La ploma va començar tot el no res, amb la infinita fi del tot. Ella va dibuixar els paisatges bonics, desèrtics.
COBARDIAVALENTIA GENEROSITATEGOÍSME VERITATMENTIRA
La ploma va començar a escriure i dibuixar fins arribar on estem. Fins el punt en el qual la ploma se li acabi la tinta.
La ploma que escriu, sense tinta, no es una ploma.
Fi del món. La ploma es convertirà en una goma de esborrar.
Principi del no res, altre cop. Final de tot el que hi ha.
Res en el món. Tot sorgirà primer en el univers. Un punt negre dins d’un fons blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada