Exercics modernisme

Grecia Chaparro, Carlos Escribano

Adrián Luna, Xavi Valverde

1r Batx CT3 Català

1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” (text 3) que trobaràs en aquest enllaç:

1.   Quin és el tema principal del conte?

El tema del conte és el tractament que rep una vella invàlida per part de la seva família i la societat.

2.     Explica les característiques més importants dels personatges.

La vella: és una vella invàlida, que no pot moure el seu cos.

La jove: és la dona que cuida a la vella al principi del conte, després passa a alimentar-la només.

En Baldiri: és l’home que troba la vella a la carretera.

3.     Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:

1)    Té un atac i cau al mig de la carretera.

2)    En Baldiri la troba a la carretera, i la porta al poble.

3)    La jove la cuida i li dona de menjar.

4)    La jove es cansa de cuidar-la i només li dona de menjar

5)    La casa es crema i la vella mor.

4.     Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.

Les darreres ratlles mostren que la vella no tenia importància per a la gent, ja que no podia valer-se per si mateixa, i per tant, era vista com un problema.

5.     Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?

Víctor Català busca amb aquestes descripcions, exagerar la desgraciada vida de la vella, per tal de demostrar que la vida de la vella representa un problema per a la societat.

6.     Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.

Garrí: porc petit.

Ruda: herba.

Fesola: fesol d’una gran varietat de gra gros.

Basseta: cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites amb un forat rodó al seient per a col·locar-hi un orinal.

Espart: planta de la família de les gramínies.

Deixondir: sortir d’un estat d’ensopiment.

Censal: obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona.

Extremunciar: donar l’extremunció a un malalt.

Taleia: ocupació, treball…

Màrfega: sac gros ple de palla, espart que serveix de matalàs.

Vianda: menjar

Abeurar: donar de beure abundantment.

Canyissos: teixit, reixat, fet de canyes…

Fesoles: fesol d’una gran varietat de gra gros.

Feixina: llaminer.

Setial: seient de cerimònia.

Bafarada: intens, fort.

Esca: carn dels bolets de soca.

Fetor: pudor forta.

7.     Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte?

Què la família de la vella no la tractava com es mereixia, encara que no pogués fer gaire cosa per culpa de l’accident, no és just ni moralment correcte tenir a un familiar patint, veure’l i no fer-hi res. En aquest relat s’observa una gran injustícia, que per mala sort a una escala més petita encara passa.

2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.

1.     Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.

El poeta es compara amb l’albatros, ja que no fa cas a ningú, i es troba desplaçat de la societat, i blanc de la censura, contrari a la societat de l’època. Aquests son alguns trets dels artistes modernistes.

2.     Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendències del modernisme.

Maragall està indignat amb l’actitut d’Espanya, ja que ha obligat a molta gent a morir per la pàtria. Té una tendència regeneracionista perquè descriu a un poeta, Maragall, actiu i compromès amb la societat que es preocupa i ho plasma a les seves obres.

3.     Comentari de text “Desolació”.

a)    Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.

L’arbre representa l’autor, que es troba emocionalment destrossat.

b)    Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?

El sonet explica el dolor que sent el poeta, comparant-se amb un arbre que ha patit tempestes, i que han cremat.

c)     En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia. Quina és?

El poeta explica que la poesia explica la meitat que li falta a l’arbre, es a dir que explica allò que l’ha desolat.

d)    Analitza la mètrica.

El poema conté 14 versos alexandrins, distribuïts en dos quartets i dos tercets, formant un sonet. Els versos rimen de forma consonant, i segueixen la següent estructura: ABBA ABBA CCD EED .

4.     Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de díficil comprensió, busca el significat en un diccionari i copia’l.

Cisellada: gran quantitat de cisells. Un cisell és una eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fusta que serveix per a treballar pedra, metall…

Ogiva: arc acabat en punta en que els dos costats son dos arcs simetrics i concaus que es troben formatns un angle curvili.

Brancal: costat del mur que limita lateralment un portal amb una porta o finestra.

Irisacions: accio d'irisar, vol dir fer iridescent, colorar amb els colors dels liris.

Soques: tronc de l'arbre.

Capitell: part superior d’una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l’arquitrau.

Nervatura: distribució dels nervis que componen el teixit vascular del full d'una planta.

Preludiat: peça musical, sovint improvisada, de caracter didactic o tècnic per a introduir una tonalitat.

Nimbad: voltant per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s'aplica a un cap.

Penombra: espai parcialennt il·luminat que hi ha entre lombra perfecta que projecta un cos opac quan es il·luminat a plena llum.

3.    Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.

Avui dia, la gent gran se la tracta bé, però no tan bé com se l’hauria de tractar. Els avis, se’ls tracta be en el sentit que quan per exemple necessiten ajuda en el carrer, bastanta gent, els ajuda, per exemple si cauen, o si no saben on anar. Després també si tenen enfermetats o  no és poden valer per ells mateixos, se’ls intenta respectar, i ajudar-los. Els porten a residències en les quals atenen la gent gran. Corre el rumor que hi ha residències que no tracten bé a les persones gran, però la majoria de casos se les tracta bé, i els ajuden. En el sentit del respecte, no és tan gran. No se la respecte molt a la gent gran en el tu a tu. Quan estem en un autobús, normalment la gent madura d’uns 40 anys li deixa el lloc, però si hi ha joves d’uns 18 anys, en pocs casos se’ls i deixa el lloc. En aquestes circumstàncies el respecte no és del tot satisfactori. Però jo crec que a millorat molt el tracta amb la societat gran. També, que en el text de Víctor Català, és una mica exagerat. Perquè  tractar a l’àvia d’aquesta manera, no és normal.  Un mínim de famílies fan aquestes coses, i s’hauria de prohibir i denunciar. Jo crec que el que passa amb l’àvia es exagerat. El cuidar-la de tal manera, el que la jove o la filla, l’agafin com si fos un sac de patates, i tractar-la tan malament. Deixar-la al llit, com si res. També la neta, que se’n vagi, estan la seva àvia malalta, no ho trobo correcte. Això avui dia no passa amb tanta exageració, i tot i això, que a les noticies si que si han vist casos com aquests, però Català, va intentar fer una petita hipèrbole en aquest relat. També estic una mica d’acord i a l’hora en desacord en la última frase que diu el relat: “Tan de bé li va fer Déu!... Per lo que hi feia en aquest món,”. Si l’àvia no és podia valer per ella mateixa, per a mi, l’haurien de aver-li preguntat, si volia l’eutanàsia. Perquè per a mi no hauria d’estar prohibida. Perquè l’àvia patia, i si ella ho hagués volgut, doncs que hagués passat a millor vida. Però el que li feien era inhumà, no era digne que patis d’aquella forma.  En aquest sentit, crec que ara es tracta molt millor la gent gran, però encara estem lluny d’arribar a tractar-la com és mereix.

4. Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

A “L’Auca del senyor Esteve”, Rusiñol narra la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, La Puntual, que el seu avi havia fundat el 1830. Els dies monòtons i la vida assenyada del protagonista dedicats a afermar i eixamplar el negoci, es veuran trencats pel comportament d’en Ramonet, fill i hereu del negoci familiar, que es nega a continuar la tradició botiguera familiar i que esdevé un típic exponent del Modernisme. En Ramonet vol ésser escultor, amb tot l’idealisme que aquest ofici representa per a la societat burgesa de l’època.

La novel·la Els Sots Feréstecs planteja l’enfrontament de Mossèn Llàtzer, personificació de l’artista, l’individu creador que tipificava l’ideal modernista, amb el poble massificat, el qual, desvetllats els seus instints primaris per l’arribada d’una prostituta, acaba amb la lluita del capellà per regenerar-los.
L’idealisme inicial del capellà –els seus pecats previs d’orgull intel·lectual, el penediment i el desig de convertir l’exili en alliberament i salvació- es redueix progressivament a un estat de desesper nihilista. La novel·la acaba en un somni en el qual el capellà és testimoni de la pròpia mort i del fracàs de les seves actuacions.

Com molts dels modernistes el fill del senyor Esteve decideix dedicar-se a l’art, a allò que de veritat l’apassiona. Aquest luxe només se’l podien permetre alguns fills de burgesos que no necessitaven treballar per viure. En Els sots Feréstecs es pot veure com els artistes tenen unes idees diferents i a més volen transformar la societat.

Exercicis Modernisme

Exercicis